T’imagines poder “ser” i “fer” sense el temor que et jutgin o et critiquin?
Hi ha tres tipus de judicis:
– Els nostros sobre els altres.
– Els dels altres sobre noltros
– Els nostros sobre noltros
Per mi, els més fàcils d’eliminar (tot i que encara en faig algun, és clar) van ser els meus cap als altres. Quan t’observes, comences a detectar aquest tipus de judicis que fas instintivament. I sent-ne conscient, els vas eliminant. Aquests judicis són del tipus:
– “Déu meu!, com es pot posar açò? Si li queda fatal…”
– “Com està educant els seus fills!
I una llarga, llarguíssima!, llista de judicis que fem amb una habilitat i rapidesa que ja ens agradaria tenir per a alguna cosa més constructiva.
Després hi ha els judicis dels altres sobre noltros i que ens afecten moltíssim, creant creences limitants del tipus:
– “No cuines tan bé com la teva mare” (o la teva tia, o la teva àvia). T’ho diu la teva família i tu t’ho creus, i ja ni et planteges fer menjar per als esdeveniments familiars. I sempre arribes amb el vi, o alguna cosa comprada, perquè no et puguin jutjar.
I aquesta és una altra: el que fas per evitar que et jutgin!
Saps què et dic? Que açò no és més que el punt de vista d’aquestes persones, i que una altra persona podria opinar diferent i tenir un altre punt de vista. Així que t’anim que, cada vegada que algú et jutgi d’alguna manera, simplement pensis que “aquest no és res més que el seu punt de vista i no és una veritat absoluta”.
Després, pren la responsabilitat d’acceptar aquest punt de vista o no, sempre que sigui una aportació a la teva vida i no una cosa que et limiti d’alguna manera.
I ara, els més difícils, els judicis que ens feim noltros mateixes:
– Aquestes exigències que ens autoimposam per ser perfectes, necessàries i estar a l’alçada. Quasi res!
– Totes les mancances que creim que tenim: no som llestes, no som intel·ligents, només sabem fer un tipus de feina, etc.
– Tot allò que no ens mereixem o que no som mereixedores de tenir.
Aquí la xerrameca interna és esgotadora: “no puc, no sóc capaç, no m’ho meresc, mai ho tindré, mai ho aconseguiré…”
Idò açò són els teus “injustos” punts de vista sobre tu mateixa. Quan açò passi, repeteix aquesta frase, com un mantra: “interessant punt de vista que tinc sobre mi”. Siguis conscient que açò no són més que percepcions, d’altres judicis o creences que t’han dit i que tu has acceptat sense qüestionar-les, així que pregunta’t:
Açò aporta alguna cosa positiva a la meva vida?? Em fa millor? Qui seria i què crearia sense aquesta creença/judici? Quina és la veritat? O… què em diria la meva millor amiga?
Si t’aporta, accepta’la amb gust. I sinó, descarta’la.
Dir-te que des que ho aplic, no em jutj tant i tampoc em jutgen tant els altres. Casualitat?? No ho crec, simplement vibr diferent.
I tú què en diu d’això, deixa un comentari. Gracias.
Comentarios recientes